CAMÍ.
[s. XIII; del ll. vg. cammīnus, d'origen cèltic]
m 1 1 Espai a recórrer per a anar d'un indret en un altre.
www.diccionari.cat
Comença el camí cap a les colònies. Parlem emocions i les escrivim? o les dibuixem?
La PERFORMANCE “Se hace camino al andar” de l’artista Esther Ferrer (1937)
Aquesta performance comença en diversos punts de la ciutat
des dels quals parteixen diferents persones amb un rotllo de cinta adhesiva a
les mans, amb el qual va marcant el seu camí, és a dir, indiquen d'on vénen
però no cap a on van, literalment van deixant empremtes . Aquest recorregut
culminarà amb la trobada dels participants. El públic no està ni convidat ni
rebutjat a participar, la seva participació ha de ser espontània ja que Esther
Ferrer no explica el que va a fer, sinó que simplement ho fa.
Aquesta performance ens convida a recrear aquesta idea de camí individual (casa a escola) i camí grupal (escola a casa de colònies). Creuament de camins.
recorregut Individual fins a un punt comú. Afegeix el seu nom en format tarja.
recorregut col·lectiu des d’aquell punt. Afegeix la seva emoció en format tarja.
CAMINS INDIVIDUALS
CAMÍ COL·LECTIU
BALLEM EL CAMÍ
TOTES LES EXPERIÈNCIES INDIVIDUALS i COL·LECTIVA EN UNA GRAN ESCULTURA.
DOCUMENTEM L'EXPERIÈNCIA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada