Skycolor de Peter Reynolds.
A Marisol li encanta pintar. Així que quan la seva mestra
li demana que ajudi a fer un mural per a la biblioteca de l'escola, ella no pot
esperar per començar! Però, com pot fer un cel blau sense pintura blava?
Després de mirar per la finestra de l'autobús i observant des de la seva porxo
com el dia es converteix en nit, tanca els ulls i comença a somiar. . . .
Iniciem una conversa molt divertida i apassionant sobre els colors del cel: blau cel, blau intens, rogenc...i a la nit?
Quan era un nen petit, el pintor
Joan Miró acompanyava al seu pare a caçar. Sortien de nit, quan el cel encara
era fosc, i s'amagaven darrera els matolls esperant trobar alguna peça...
En Joan es despistava sovint. Es
quedava embadalit mirant el cel. "Pare, per què diuen que és negre el cel
de la nit?". "Calla nen, no diguis ximpleries", responia el seu
pare.
Quan ja era un pintor famós en tot
el món, en Joan deia que la foscor és més rica en colors que la llum del dia.
Que la força del sol del matí no deixa veure tot el que hi ha al cel, les
estrelles i els astres. Que la lluna, de dia, es torna tan pàl·lida i feble que
no la veiem brillar. I que els colors, a la nit, adormits a sota de la foscor,
continuen allà al cel, visibles per a qui els sap veure, per a qui sap
"somiar i mirar".
Llavors, de quin color es pot pintar
el cel?
Nosaltres ens hem atrevit a imaginar i somiar els nostres cels estirant plastilina de colors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada