dimarts, 31 de gener de 2017

PARODIEM "LA MONA LISA" de LEONARDO da VINCI.

La mona Lisa o Gioconda de Leonardo da Vinci

La Gioconda o Mona Lisa és una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat més famós de la història i, potser, el quadre més famós de la pintura occidental.


És un retrat de mig cos en què apareix una dona que mira directament l'espectador amb una expressió que sovint ha estat descrita com a enigmàtica.


Fou pintat entre 1503 i 1519; és un oli sobre taula d'àlber de 77 × 53 cm retocat diverses vegades per l'autor. La tècnica usada va ser el sfumato, procediment molt característic de Leonardo. 
El quadre és propietat del govern francès i està exposat al Museu del Louvre de París amb el títol Portrait de Lisa Gherardini, épouse de Francesco del Giocondo (Retrat de Lisa Gherardini, esposa de Francesco del Giocondo).


Protegit per múltiples sistemes de seguretat i ambientat perquè es preservi de manera òptima, està sotmès a un procés de revisió constant per a verificar-ne i prevenir-ne el deteriorament.


La fama d'aquesta pintura no s'explica únicament per la tècnica emprada o per la seva bellesa, sinó pels misteris que l'envolten, com ara l'enigmàtica expressió del rostre, que ha generat molts comentaris i controvèrsies que s'han intentat respondre amb diverses investigacions.

Nosaltres ens hem atrevit a parodiar una de les obres mestres de la història de l'art. 
ENDAVANT ARTISTES.

 
paròdies,



















































més paròdies i
més i més.

dissabte, 21 de gener de 2017

UNA VISIÓ MÉS COLORISTA DE CAN FRAMIS.

Museu Can Framis, Barcelona Col·lecció permanent de pintura contemporània i exposicions temporals from Fundacio Vila Casas on Vimeo.

El Museu Can Framis, últim projecte de la Fundació Vila Casas, és un centre dedicat a la difusió de la pintura contemporània catalana.




Can Framis va ser una fàbrica de finals del s.XVIII, propietat de la família Framis, que amb el temps va perdre la seva activitat i es va convertir en el record de la indústria pròpia del Poblenou. Avui, com a Museu de Pintura Contemporània, és un racó per a la contemplació artística situat en el mateix districte, a la zona del 22@, que ha canviat la indústria per la innovació. La rehabilitació va ser realitzada per l'Estudi BAAS Arquitectes.


Nosaltres intentem donar-li una visió més colorista a la seva façana: endavant artistes.



divendres, 13 de gener de 2017

NOU TRIMESTRE. NOUS REPTES.

DE QUIN COLOR ÉS EL CEL?


 Skycolor de Peter Reynolds.
A Marisol li encanta pintar. Així que quan la seva mestra li demana que ajudi a fer un mural per a la biblioteca de l'escola, ella no pot esperar per començar! Però, com pot fer un cel blau sense pintura blava? Després de mirar per la finestra de l'autobús i observant des de la seva porxo com el dia es converteix en nit, tanca els ulls i comença a somiar. . . . 


 Iniciem una conversa molt divertida i apassionant sobre els colors del cel: blau cel, blau intens, rogenc...i a la nit?


Quan era un nen petit, el pintor Joan Miró acompanyava al seu pare a caçar. Sortien de nit, quan el cel encara era fosc, i s'amagaven darrera els matolls esperant trobar alguna peça...
En Joan es despistava sovint. Es quedava embadalit mirant el cel. "Pare, per què diuen que és negre el cel de la nit?". "Calla nen, no diguis ximpleries", responia el seu pare.
Quan ja era un pintor famós en tot el món, en Joan deia que la foscor és més rica en colors que la llum del dia. Que la força del sol del matí no deixa veure tot el que hi ha al cel, les estrelles i els astres. Que la lluna, de dia, es torna tan pàl·lida i feble que no la veiem brillar. I que els colors, a la nit, adormits a sota de la foscor, continuen allà al cel, visibles per a qui els sap veure, per a qui sap "somiar i mirar".

Llavors, de quin color es pot pintar el cel?

Nosaltres ens hem atrevit a imaginar i somiar els nostres cels estirant plastilina de colors.